Una vegada unes fruites i verdures que vivien juntes en un contenidor de fem, estaven enfrontades per que totes deien que eren les millors dissenyadores de roba de tots els contenidors del món. Elles feien els models amb bosses, gots, papers, caixes, drapets de la pols vells, taps, retoladors que no funcionaven, amb xicles gastats…Eixe enfrontament va començar en un menudet hort de Xàbia, prop del Montgó:
Allí les fruites i verdures estaven tot el dia i la nit barallant-se per que volien saber quina era el menjar més saludable i que gust era millor per a els éssers humans i dient-se:
-Nosaltres som el millor menjar que hi ha, som les més saludables i bones. El que més els agrada a les persones és menjar-nos a nosaltres, no a vosaltres que feu un gust agríssim!!! –deien les fruites-.
-I vosaltres com sabeu que fem un gust agríssim? -replicaven les verdures-.
-Perquè un dia de molt de vent, una fulla d’enciam s’envola, i m’entrà a la boca, i va ser molt pitjor menjar-la que morir-me per lo agra que estava la verdura a la que vosaltres dieu “el millor que hi ha” però en la realitat és “el pitjor que hi ha”.
Després va ser a la tenda on les havien portat, allí és barallaven per que volien saber quin menjar és venia més, i així saber quina era la fruita més saludable i que agrada més a les persones, i allí és deien entre elles:
-Sabeu per que ens compraran a les verdures i a les fruites no?- preguntava una verdura -Perquè les verdures estan fresques i les fruites estan pansides.
-És nota que no vos haveu provat a vosaltres mateixa, perquè no ho diríeu.
Un dia s’adonaren que una família s’acostava i que feia cara de voler comprar coses saludables i això les menjars ho saben bé. I quan les van comprar s’adonaren de que eren igual de sanes i de bones i van deixar la baralla.
Quan van tirar els resos al fem van fer la línea de roba però hi havia un altre problema entre les fruites i verdures “tenien gustos diferents”. Així va començar la baralla.
Un dia una poma va tindre una filla i la va dir de nom Carmina i després una col va tindre un fill i el va posar de nom Andreu, ells quan és van fer majors a ratets es veien i es miraven com si de sobte sorgira l’amor entre ells dos. Lo roí és que no podien estar junts per l’enfrenament entre fruites i verdures.
Una nit tranquil·la Carmina mirava per la finestra de la seua habitació i va observar a algú que caminava per el terreny de les verdures i va anar a mirar van parlar van caminar junts i és van conèixer. Un any van eixir els dos presidents de cada zona del contenidor i van declarar que donava el mateix si tenien gustos diferents lo que importava és que foren tots els menjars amics i gràcies a aixó van aconseguir fer una línea de roba molt bona i unes cases millors.
CONTE CONTAT JA S’HA ACABAT
